Mireia Augé: “Vam iniciar el projecte “Les bones maneres” perquè com a mestres i mares ens faltaven eines per poder treballar-les”

Mireia-Auge-i-Lidia-Oliveras_contes  

Lídia Oliveras i Mireia Augé són mestres en un centre d’educació infantil a Girona. Un bon dia van decidir que, vist que els faltaven recursos per a treballar amb els més petits les formes de cortesia, havien de crear els seus propis. Així va néixer la col·lecció Les bones maneres (Las buenas maneras és la versió en castellà), les històries de la Berta i en Martí; Lucía i Valentín, en la versió castellana.

Ensenyar bons modals als nens és una feina de constància... 

Lídia Oliveras:

És molt important que pares i mestres tinguem present que el camí per ensenyar les bones maneres no és ràpid ni fàcil. Una bona educació en modals demana temps, paciència, constància, fermesa i molt d’amor.

Podríeu donar alguns consells en el procés d’ensenyament de les bones maneres?

Lídia: Creiem que és necessari predicar amb l’exemple. Com a pares i mestres hem de posar a la pràctica allò que es predica. Als adults ens convé fer una mirada honesta a les nostres pròpies maneres i preguntar-nos si són les adequades!

Cal ser realista amb allò que s’espera del comportament del nen/a, adequat sempre a la seva edat. Sobretot, hem d’evitar allò de “pobret, és molt petit encara... ja tindrà temps per ser ben educat” (mentre li riem les seves gracietes poc correctes o alguna de les seves grolleries). La bona educació s’ha de promoure. La millor manera de fer-ho és reforçant-lo en positiu, o sigui, elogiant i felicitant el nen cada vegada que demostri bones maneres. A vegades n’hi ha prou amb una mirada còmplice, un somriure per sota el nas, o una senyal de “fantàstic” amb el dit... això els encanta!

Buen-provecho

Hem de ser també molt constants en l’ús de les formes de cortesia i cal fixar les normes amb el nen de forma positiva. Els modals, com l’hora d’anar a dormir o l’hàbit de rentar-se les dents, han de ser rutinaris. Sovint, quan arribem a casa, després de tot el dia de treballar fora i no haver pogut veure els nens, ens fa mandra lluitar amb ells per aconseguir una conducta apropiada.

El nen està aprenent i hem de ser tolerants quan s’equivoca. No cal escridassar-lo ni fer-li passar vergonya quan no ha estat cortès i ben educat. Amb paraules plenes d’amor podem donar-li una lliçó de cortesia, tot i que cal que la fem sempre a soles amb el nen i mai ridiculitzant-lo davant dels altres.

Ho expliqueu al final de cada llibre, el perquè d'editar una col·lecció com aquesta titulada “les bones maneres”. Què suposa ensenyar les formes de cortesia?

Mireia Augé:

Pensem que per ensenyar les formes de cortesia no n’hi ha prou amb un “què es diu quan et fan un regal?”, “digue’s adéu..”, “No es diuen paraulotes!!!”, etcètera. Els nens i nenes han de saber què s’ha de dir i com s’han de comportar, però sobretot han de saber per què cal fer-ho.

Les bones maneres no poden quedar-se reduïdes a un conjunt de fórmules buides de sentit pràctic. Si no surten de l’interior o del fons de la persona perden totalment el seu valor.

Lucia-y-Valentin-aprenden-a-no-hacer-Bullying

En l’últim dels llibres tracteu el tema del bullying, un dels fenòmens més preocupants d’avui dia. Parleu de la prevenció. Tenint en compte que la col·lecció “Las buenas maneras” va dedicada al públic més infantil, com heu treballat la qüestió en el text i a les il·lustracions?

Mireia: En el conte s’hi reflecteixen situacions molt quotidianes que poden passar a l’escola. Penso que els nens i les nenes, des de ben petits, han d’aprendre a no tolerar ni acceptar cap tipus d’assetjament, ja sigui puntual o que es repeteixi al llarg del temps. Dins de l’aula ens trobem cada dia amb conflictes, baralles, insults... Que això passi no vol dir que s’hagi d’acceptar com un fet normal o natural, cal treballar-ho dins i fora l’escola.

Bullying_Martí_Les_bones_maneres

Com es pot detectar el bullying?

Lídia: Per poder parlar d’una situació pròpiament de bullying, aquesta ha de complir tres característiques: la intencionalitat en l’agressió i el desequilibri de poder entre l’assetjador i l’assetjat. La desigualtat de poder pot ser d’ordre físic, psicològic o social, que generen un desequilibri de forces en les relacions interpersonals. I per últim, la repetició en l’agressió al llarg del temps i de forma constant sobre la víctima sense cap motiu.

Què ha de fer un pare i una mare quan el seu nen o nena se sent agredit o agredida? I si és el seu nen/a el que agredeix?

Mireia: Quan un/a nen/a se sent agredit cal actuar amb calma i reflexionar abans d’actuar. Parlar molt amb el nen/a per valorar la situació, donar-li molta confiança i estima.

Si el nostre fill/a agredeix hem de reaccionar també amb molta calma, fer-li veure que la seva conducta és inacceptable i donar-li l’ajuda necessària per a poder canviar el seu comportament. En tots dos casos cal posar-se en contacte amb l’escola.

Bullying_mestra

Per què crear aquests deu llibres que formen la col·lecció de "Les bones maneres"?

Mireia: Tots som conscients que les persones que donen les gràcies amb naturalitat, que reconeixen els seus errors i demanen perdó amb dignitat, les que saben elogiar un bon àpat felicitant a qui l’ha preparat, les que tenen sempre una paraula amable o un somriure per a tots i els que s’alegren de tot cor pels èxits dels seus amics són persones que saben gaudir d’una gran riquesa: l’amistat i l’estimació cap als altres.

Las-buenas-maneras-felicidades

Per aquest motiu vam escriure la col·lecció Les bones maneres. Partint de situacions de la vida quotidiana, de situacions reals que nosaltres mateixes hem viscut amb els nostres alumnes hem anat creant petites històries a partir de dos personatges: la Berta i en Martí.

D’altra banda, creiem que no té cap sentit treballar les bones maneres només a l’escola. L’educació dels fills comença a casa! Per això els contes van dirigits a nens i nenes perquè els puguin treballar tant a l’escola com a casa.

Collage las buenas maneras

Quan vau decidir que havíeu d’engegar aquest projecte?

Mireia: Aquest projecte el vam iniciar l’any 2004 després d’adonar-nos que avui en dia, més que perdre l’ús de les bones maneres, com a mestres i mares ens faltaven eines per poder treballar-les.

En les fotografies de les vostres sessions, on expliqueu els contes als nens, es veu que el contacte amb ells és un dels moments més especials. Què veieu en les seves cares?

Lídia: En les nostres hores del conte veiem nens feliços, receptius i amb ganes d’aprendre! És molt agraïda aquesta feina... veure aquestes carones no té preu. Parlem de la Berta i en Martí però a la vegada parlem de molts nens i nenes que es poden identificar amb els dos personatges, perquè les seves històries són molt reals, parteixen del nostre dia a dia amb els nostres alumnes.

Ldia-Oliveras-amb-els-nens_Las_buenas_maneras

Què us diuen els pares i mares en finalitzar les sessions amb els nens?

Mireia: Gairebé tots els pares ens diuen “moltes gràcies!” juntament amb els seus fills/es (Riures...). Les sessions de contes són eficaces per posar en marxa l’ús de les formes de cortesia!

Els pares, molt agraïts, ens retornen que els ha agradat el conte però també valoren molt positivament que el conte tingui un rerefons educatiu.

En les activitats que organitzeu, veiem que també utilitzeu com a eina acolorir il·lustracions on surten els personatges. Què busqueu amb això?

Lídia: Després de cada sessió de l’hora del conte “convidem” els nens i nenes a ser amics de la Berta i en Martí! Així proposem pintar una medalla dels personatges, unes titelles, corones, etc. perquè es puguin emportar els personatges a casa i no s’oblidin d’ells!

Nens_acolorir_Las_buenas_maneras

Ara que fa temps que ja teniu a les vostres mans els petits llibres de la col·lecció, de què esteu més contentes?

Mireia: Estem satisfetes perquè el nostre projecte, les nostres idees, les nostres il·lusions s’han fet realitat, gràcies a vosaltres!

Miriea-Auge-i-Lidia-Oliveras,-amb-la-col·leccio-Las-buenas-maneras

Com es fomenta l’hàbit de lectura entre els més petits? Teniu alguna fórmula?

Mireia: Un lector no neix, es fa. Per això cal que pares i educadors fomentem l’hàbit de la lectura. Cal crear lligams entre els llibres i els nens des de ben petits.

Lucia-y-Valentin-llibre

Consells? Cal donar exemple: que els nens i nenes ens vegin llegint. El contagi més eficaç és l’exemple! No hem d’esperar que el nen/a sàpiga llegir per explicar contes. Des de ben petits se’ls ha de llegir contes perquè aquests puguin associar la lectura amb una experiència de benestar i puguem despertar en ells l’emoció i l’interès per la lectura.

També hem de dedicar una estona cada dia a la lectura i compartir-la amb els nostres fills. Però és important, per últim, valorar i elogiar al nen/a quan llegeix contes.