Ricard Pedrals

Ricard Pedrals

Milicià de cultura a l’exercit de la Repùblica (Brigada 93, primer batalló, primera companyia) de 1938 al 1939. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Secció Filosofia), el juny del 1946, per la Universitat de Barcelona. Condemnat a un any de presó pel tribunal d’ordre públic (TOP). Professor i pedagog a la escola Municipal Reina Violant de Barcelona. Antic Consiliari General de...
Carme Grau

Carme Grau

Llicenciada en Geografia i Història, en l’especialitat d’Història de l’Art, per la Universitat de Barcelona, és també Catedràtica de Secundària. Ha dedicat tot la seva vida professional a l’ensenyament, actualment treballa a l’ Institut de Tecnificació d’Amposta. Ha participat en recerca educativa i activitats d’innovació en centres docents i en l’aplicació de noves metodologies en el camp de l’ensenyament. El seu projecte per a l’accés a la Càtedra va versar sobre la “Metodologia de la matèria d’Història de l’Art”. Participà en l’elaboració de material didàctic per a primària i secundària sobre el Modernisme a la Comarca del Montsià, així com en l’organització i participació en  tallers, exposicions, conferències, tutorització de professors en fase de formació, i la presentació de llibres i els seus...
Júlio Aliau

Júlio Aliau

Neix el 30 de novembre de 1993. Li agrada definir-se així: Ser ebrenc m’acompanyarà tota la vida, al igual que el record d’anar a pescar granotes. Anys més tard de dibuixos, música i influències, se m’obren els portes de la il·lustració a Tarragona, on sóc resident des de fa 5 anys. Em considero un sensor d’emocions, m’agrada el color verd, olorar el meu coixí, vestir la roba dels meus avis i els segons significats dels petits detalls....
Mireia Augé: “Vam iniciar el projecte “Les bones maneres” perquè com a mestres i mares ens faltaven eines per poder treballar-les”

Mireia Augé: “Vam iniciar el projecte “Les bones maneres” perquè com a mestres i mares ens faltaven eines per poder treballar-les”

  Lídia Oliveras i Mireia Augé són mestres en un centre d’educació infantil a Girona. Un bon dia van decidir que, vist que els faltaven recursos per a treballar amb els més petits les formes de cortesia, havien de crear els seus propis. Així va néixer la col·lecció Les bones maneres (Las buenas maneras és la versió en castellà), les històries de la Berta i en Martí; Lucía i Valentín, en la versió castellana. Ensenyar bons modals als nens és una feina de constància…  Lídia Oliveras: És molt important que pares i mestres tinguem present que el camí per ensenyar les bones maneres no és ràpid ni fàcil. Una bona educació en modals demana temps, paciència, constància, fermesa i molt d’amor. Podríeu donar alguns consells en el procés d’ensenyament de les bones maneres? Lídia: Creiem que és necessari predicar amb l’exemple. Com a pares i mestres hem de posar a la pràctica allò que es predica. Als adults ens convé fer una mirada honesta a les nostres pròpies maneres i preguntar-nos si són les adequades! Cal ser realista amb allò que s’espera del comportament del nen/a, adequat sempre a la seva edat. Sobretot, hem d’evitar allò de “pobret, és molt petit encara… ja tindrà temps per ser ben educat” (mentre li riem les seves gracietes poc correctes o alguna de les seves grolleries). La bona educació s’ha de promoure. La millor manera de fer-ho és reforçant-lo en positiu, o sigui, elogiant i felicitant el nen cada vegada que demostri bones maneres. A vegades n’hi ha prou amb una mirada còmplice, un somriure per sota el nas, o una senyal de “fantàstic” amb el...
Núria Piqué: “El que més m’omple és saber que el que explico arriba i emociona a tots”

Núria Piqué: “El que més m’omple és saber que el que explico arriba i emociona a tots”

  La seva tasca com a divulgadora del patrimoni cultural lleidatà en els darrers anys ha quedat ben reflectida en un bon grapat de llibres. Núria Piqué és responsable dels continguts i publicacions del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida des de 1992, i ja té un recorregut en publicacions infantils que tenen com a objectiu mostrar als infants els secrets de la història i el patrimoni cultural. Conversem amb ella amb motiu de la publicació de la Petita Història de la Seu Vella de Lleida. Ella ha escrit el relat. Com a autora de la col·lecció de contes “Els Secrets de la Seu Vella” i ara de la Petita Història de la Seu Vella, ens podries explicar quins son els ingredients essencials per a que un llibre dirigit a nens pugui acomplir el seu fi? En primer lloc, el llenguatge ha de ser sempre adequat a la seva edat, amb paraules senzilles, frases no excessivament llargues… Penso que el secret és posar-se sempre a la pell de l’altre. Si a més a més, hi ha la sort de tenir una il·lustradora com Pilarín Bayés, que respecta el text i fa el dibuix d’acord amb aquest, amb tocs d’humor malgrat el dramatisme d’allò que es relata, llavors el resultat és magnífic. És capaç de crear il·lustracions que amaguen una increïble quantitat de detalls i matisos; els seus treballs són com un gran còmic mural… És una sort, doncs el dibuix fa créixer sempre el text. Una imatge val sempre més que mil paraules i evidentment, en aquesta col·lecció, el punt fort són els dibuixos expansius de Pilarín, no el...