Ricard Pedrals

Ricard Pedrals

Milicià de cultura a l’exercit de la Repùblica (Brigada 93, primer batalló, primera companyia) de 1938 al 1939. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Secció Filosofia), el juny del 1946, per la Universitat de Barcelona. Condemnat a un any de presó pel tribunal d’ordre públic (TOP). Professor i pedagog a la escola Municipal Reina Violant de Barcelona. Antic Consiliari General de...
Carme Grau

Carme Grau

Llicenciada en Geografia i Història, en l’especialitat d’Història de l’Art, per la Universitat de Barcelona, és també Catedràtica de Secundària. Ha dedicat tot la seva vida professional a l’ensenyament, actualment treballa a l’ Institut de Tecnificació d’Amposta. Ha participat en recerca educativa i activitats d’innovació en centres docents i en l’aplicació de noves metodologies en el camp de l’ensenyament. El seu projecte per a l’accés a la Càtedra va versar sobre la “Metodologia de la matèria d’Història de l’Art”. Participà en l’elaboració de material didàctic per a primària i secundària sobre el Modernisme a la Comarca del Montsià, així com en l’organització i participació en  tallers, exposicions, conferències, tutorització de professors en fase de formació, i la presentació de llibres i els seus...
Júlio Aliau

Júlio Aliau

Neix el 30 de novembre de 1993. Li agrada definir-se així: Ser ebrenc m’acompanyarà tota la vida, al igual que el record d’anar a pescar granotes. Anys més tard de dibuixos, música i influències, se m’obren els portes de la il·lustració a Tarragona, on sóc resident des de fa 5 anys. Em considero un sensor d’emocions, m’agrada el color verd, olorar el meu coixí, vestir la roba dels meus avis i els segons significats dels petits detalls....
Mireia Augé: “Vam iniciar el projecte “Les bones maneres” perquè com a mestres i mares ens faltaven eines per poder treballar-les”

Mireia Augé: “Vam iniciar el projecte “Les bones maneres” perquè com a mestres i mares ens faltaven eines per poder treballar-les”

  Lídia Oliveras i Mireia Augé són mestres en un centre d’educació infantil a Girona. Un bon dia van decidir que, vist que els faltaven recursos per a treballar amb els més petits les formes de cortesia, havien de crear els seus propis. Així va néixer la col·lecció Les bones maneres (Las buenas maneras és la versió en castellà), les històries de la Berta i en Martí; Lucía i Valentín, en la versió castellana. Ensenyar bons modals als nens és una feina de constància…  Lídia Oliveras: És molt important que pares i mestres tinguem present que el camí per ensenyar les bones maneres no és ràpid ni fàcil. Una bona educació en modals demana temps, paciència, constància, fermesa i molt d’amor. Podríeu donar alguns consells en el procés d’ensenyament de les bones maneres? Lídia: Creiem que és necessari predicar amb l’exemple. Com a pares i mestres hem de posar a la pràctica allò que es predica. Als adults ens convé fer una mirada honesta a les nostres pròpies maneres i preguntar-nos si són les adequades! Cal ser realista amb allò que s’espera del comportament del nen/a, adequat sempre a la seva edat. Sobretot, hem d’evitar allò de “pobret, és molt petit encara… ja tindrà temps per ser ben educat” (mentre li riem les seves gracietes poc correctes o alguna de les seves grolleries). La bona educació s’ha de promoure. La millor manera de fer-ho és reforçant-lo en positiu, o sigui, elogiant i felicitant el nen cada vegada que demostri bones maneres. A vegades n’hi ha prou amb una mirada còmplice, un somriure per sota el nas, o una senyal de “fantàstic” amb el...