Contes de malalties: El bosc d’en Pau

Pseudònim: Lluna meva Autors/es: Paula Acedo Batista, Ignasi Albert Hohenhorst, Biel Bertran Triginer, Natalia Cañada Chacón, Gina Casanovas Boza, Irene Fernández Sáiz, Rubén Gallardo Navas, Nil García Bonet, Paula González González, Natalia González Lozano, Pol Gris Meseguer, Kira Martina Iglesias Borós, Miquel lsrael Fajardo, Adrià Lafuente Fernández, Gerard López Cintas, Adrià Maduro Mitjans, David Martínez Barragán, Clàudia Martínez De Carvalho, Meritxell Massós Diego, Gala Pedrosa Alba, Roger Pérez Valero, Iria Ramírez Lafuente, Jan Ruíz Ortells, Felipe Ruíz Tort, Lucía Sánchez Duch, Judith Sedó Asmarats, Júlia Vergés Olivé i Eric Zamora Arias. Categoria: Cicle inicial Escola: Sant Miquel, Molins de Rei Mestra: María Jesús Fuentes Roldón Conte guanyador del onzè premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes Alguns valors i conceptes: família, amics, amor, por, mort, malaltia, fragilitat, sacrifici, valentia, col·laborar. En Pau estava malalt. Es passava la vida a l’hospital i trobava a faltar els seus amics i la seva família. Tot i que l’anaven a veure cada dia, havia d’estar algunes estones sol. Aleshores es posava a dibuixar, que li agradava més que jugar o mirar la televisió. Dibuixava i dibuixava arbres, flors, plantes i animalets, tot el que s’imaginava que hi havia en el món fora de l’hospital. Però el que més dibuixava eren arbres. Els feia de totes les mides i amb fulles de tots els tons: verdes, groguenques, vermelloses, marrons… Pintava arbres vells, joves, de tronc fi o gros; dibuixava alzines, roures, pins, faigs i figueres. Els anava penjant per les parets de la seva habitació i tota la gent que passava per allà s’aturava a mirar un moment i exclamava: “Quina habitació més maca!” Això li agradava molt i seguia dibuixant. Un dia, es va adonar que li estava caient el cabell...
Vine a la Mostra Som Cultura Popular

Vine a la Mostra Som Cultura Popular

Viure la cultura popular en primera persona, explicar-la al nostre entorn més proper i dotar-la d’un fons teòric. Aquestes són només algunes de les motivacions que expliquen el perquè de “Som Cultura Popular. Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona”. Com a transmissors de cultura popular al llarg dels anys, a l’Editorial Mediterrània no hem volgut faltar a la cita i estarem presents els dies 22, 23 i 24 de gener a la mostra de publicacions, a la Plaça de Can Fabra on Tradillibreria instal·larà la seva carpa de consulta i venda de llibres. Allí podreu fullejar una selecció de les nostres publicacions. Esteu preparats per a viure com mai el patrimoni immaterial a Barcelona? Horaris: Divendres 22 de gener de 2016, d’11 a 20 h Dissabte 23, d’11 a 20 h Diumenge 24, d’11 a 14 h Plaça de Can Fabra (Barcelona). Carpa de consulta i venda de llibres a càrrec de la Tradillibreria. Aquí podeu consultar el programa...

Contes d’avis: En Ferran despistat

Pseudònim: Harry Potter Autors/es: Judith Arangüés, Susana Berenguer, Alberto Blasco, Mariona Buxons, Nico de Evan, Víctor Díaz, David Estrada, Christian García, Irene Isbert, Xènia Mayo, Alex Mulet, Marc Navarro, Paula Pastor, Mia Peiró, Tom Pérez, Eric Pou, Pau Roca, Adrià Roig, Carlota Salses, Jordi Salvo, Lucas Segura, Vittoria Sodini, Borja Sumalla, Manuela Vila-San-Juan, Yu Wang. Categoria: Cicle inicial Escola: La Salle Bonanova, Barcelona Mestra: Rosa Almau Conte guanyador del dotzè premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes. Alguns valors i conceptes: cuidar, amor, compromís, malaltia, fragilitat, vulnerabilitat. Aquesta és la història de la Maria que tenia un avi anomenat Ferran. En Ferran tenia vuitanta-vuit anys. Els pocs cabells que li quedaven eren de color gris. Portava ulleres, dentadura postissa i un bastó per caminar. La nena se l’estimava molt perquè era molt bo. Però en Ferran tenia un gran problema; era tan vellet que havia perdut la memòria. Confonia les coses. Un dia en Ferran va anar amb la Maria a comprar el diari. A l’hora d’anar a pagar va treure de la cartera diners del Monopoli. —Avi, t’has confós! Portes bitllets del Monopoli! —Ui! Ara porto els diners de veritat. Ai, mare meva, no sé on tinc el cap. Quan van arribar a casa, l’avi va deixar el diari al costat dels deures de la Maria. Va marxar al lavabo i quan va tornar va agafar els deures pensant que eren el diari. —Avi, has agafat els meus deures? —Ups, ho sento, perdona. Ja el veia jo una mica estrany, aquest diari. Ai, mare meva, no sé on tinc el cap. A la tarda van...
mossèn Ramon Rossell

mossèn Ramon Rossell

“Sóc fill de Bellcaire d’Urgell, de la Plana d’Urgell. Vaig ser tres anys Vicari a Organyà, la meva lluna de mel sacerdotal. El primer diumenge de juliol de 1996 vaig ser enviat a Canillo pel bisbe copríncep Iglesias. Des d’aquell moment la meva obsessió ha estat realitzar la meva feina pastoral a la Parròquia de Canillo”. Mossèn Ramon Rossell porta 50 anys treballant a Andorra (1966-2016). Des de l’any 1975 ha escrit cada setmana a la premsa, actualment al Diari d’Andorra. A través d’AINA ha publicat “Meritxell, màgia i paisatge” amb Esteve Albert (1986), “Nostra senyora de Meritxell” amb el Pare Cebrià Baraut (1995), “El meu mossèn Cinto” (2002), “Vivències Meritxel·lianes” (2001) i “La Vaca Bruna” (2012). Aquest camp de treball l’ha dut a dedicar-se de cos i ànima al Santuari de Meritxell i a la Casa de Colònies d’AINA – la casa de la Mare (Meritxell) i la Casa del fill (AINA) amb una vocació ben concreta: ser educador. Ara, amb ironia, explica que encara té temps de jugar a la botifarra (joc de cartes arrelat a...